CARNAVAL

El Carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma. Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del Rei Carnestoltes.

Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en el vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.

ORIGENS

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. 

Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí peix).

 GASTRONOMIA

Des d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o algunes famílies dues, una de les dues solia ser per Carnaval i l'altra pel Nadal.

La sardina i l’arengada són menges estretament lligades a la celebració del carnaval. L’últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s’organitza a Barcelona un seguici fúnebre i satíric d’enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d’una època de devoció religiosa, la Quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a menjar sardines o arengades.

L’origen de l’enterrament de la sardina prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.

Als Països Catalans el Carnaval s'associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l'abast, o també la sardina, etc. la coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d'ou.

El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d'ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d'ou.

BOTIFARRA D'OU

COCA DE LLARDONS

ARENGADES

EL REI CARNESTOLTES

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa: sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada.

Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins al Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.

Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.