El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi,
patró del Principat de Catalunya. Els llibres i les roses, presents que
es fan les persones estimades, omplen els carrers de viles i ciutats en
una festa que ha esdevingut un símbol de convivència. El dia de Sant
Jordi ja fa segles que se celebra. Si originàriament era una festa de
gent de cavalleria, a mitjan segle XV es va anar popularitzant, sobretot
després del 17 d'abril de 1456, quan la Generalitat de Catalunya va
animar la població a participar-hi. Fou aleshores que va sorgir el
costum, mantingut fins els nostres dies, de regalar roses a les dames.
La llegenda de Sant Jordi fou molt celebrada durant el segle XIX,
quan el moviment romàntic de la Renaixença la prengué com un símbol de
les llibertats nacionals que calia recobrar i que va afavorir
l’arrelament de la festa. Però no fou fins ben entrat el segle XX que la
diada es va revestir amb tots els elements que avui la fan tan
excepcional. En efecte, el 7 d'octubre de 1926 es va fer per primera
vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de l'escriptor Miguel de Cervantes Saavedra,
autor del Quixot. La idea sorgí de l'escriptor i editor valencià Vicent
Clavel Andrés, que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de
Barcelona. Quatre anys més tard, el 1930, aquest dia es traslladà al 23
d'abril, diada de Sant Jordi i data de la mort de Cervantes. Finalment,
el 1995 l'Organització de les Nacions Unides de l'Educació, la Ciència i
la Cultura (UNESCO) va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre.
Diu la tradició que Jordi
era un soldat romà de la Capadòcia (l'Àsia Menor) que, per la seva
actitud coratjosa, passà a formar part de la guàrdia personal de
l'emperador Dioclecià. Quan el 303 Dioclecià decretà la persecució dels
cristians, Jordi li confessà que era cristià i s'oposà a dur a terme el
decret, raó per la qual fou torturat i executat. La veneració de Sant
Jordi, convertit de seguida en el megalomàrtir (el gran màrtir) de les
esglésies cristianes orientals, s'estengué per l'occident europeu; igual
passà amb la llegenda que atribuí al cavaller Sant Jordi la mort d'un
drac esfereïdor per alliberar una princesa. La tradició catalana situa aquesta llegenda
entorn de la vila de Montblanc (Conca de Barberà). L'actitud valerosa
de Jordi es va popularitzar enormement entre els primers cristians. Uns
quants segles més tard, probablement en temps de les croades, el mite de
Sant Jordi arribà a Occident.
Segons que explica el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'origen del
patronatge català de Sant Jordi es remunta a la fi del segle XI, més
concretament, al 1094. Aquest any el rei Pere I d'Aragó, després
d'invocar l'ajut de Sant Jordi, va vèncer a la batalla d'Alcoraç les
tropes que el rei àrab de Saragossa, Almoçaben, havia enviat al rei
d'Osca, Abderraman, per ajudar-lo en la lluita contra els catalans.
Agraït, el rei va proclamar Sant Jordi patró de la noblesa catalana. Des
d'aleshores, l'aristocràcia del Principat, l'estament que governava la
societat medieval ensems amb el rei, va celebrar justes, torneigs i jocs
d'armes de tota mena en homenatge del sant patró. Els de més renom eren
els que es feien a la plaça del Born de Barcelona. El 1456 la
Generalitat de Catalunya féu una crida perquè el 23 d'abril tothom
celebrés la diada de Sant Jordi. També d'aquesta època data el costum de
repartir roses a les dames que assistien a la missa celebrada a la
capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tot amb tot, no fou
fins el 1667 que el papa Climent IX aprovà oficialment el patronatge
català de Sant Jordi, amb celebració el dia 23 d’abril. També és patró
de Geòrgia, la Gran Bretanya, Lituània, Portugal, Rússia...
La diada de Sant Jordi, en què la tradició marca que les persones que
s'estimen es regalin llibres i roses, ha esdevingut el dia dels
enamorats per excel·lència a Catalunya. Però al sud del nostre país, al
País Valencià, els enamorats tenen una altra data tradicional, el 9
d'octubre, en recordança de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de
València el 1238. La commemoració del Nou d'Octubre
guanyà molta popularitat devers el segle XV, amb la tirada de petards i
coets (piules i tronadors) i l'encesa de fogueres, però fou suprimida
de cop pel decret de Nova Planta (1707). Fou aleshores que els
pastissers i confiters valencians tingueren la pensada de perpetuar la
commemoració per uns altres camins: a base de dolços de massapà en forma
de fruita, hortalisses, piules i tronadors, tot plegat embolicat amb un
mocador. Heus ací l'origen de la mocadorada ('mocadorà'), el present
que els enamorats es fan el 9 d'octubre, per Sant Dionís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.